Resum de la temporada d'ultres 2012

Uns dies després de fer l’Ultratrail del Montsant, i amb les cames ja recuperades, crec que és un bon moment per fer un resum de la temporada, la meva primera ‘seriosa’ al món dels ultres de muntanya.

 

   ULTRATRAIL BARCELONA

   29 d’abril del 2012

   106 quilòmetres

   4.800 desnivell acumulat

   Temps: 13h50 – 14a posició de la general

 

Primera cursa que feia per sobre dels 100 quilòmetres. L’únic objectiu era acabar-la, però quan va acabar el primer bucle de 33 quilòmetres em vaig trobar en la 15a posició, fet que em va animar molt. Mai havia ‘competit’ en una cursa d’aquest tipus i vaig ser un sobreesforç per mantenir la posició, però sempre sent molt prudent i tenint claríssim que l’objectiu era acabar. A l’arribar a la meta em van donar com a desè, però algunes mogudes i reclamacions van fer que acabés en la 14a posició de la general i molt, molt content. Crònica

 

  TRAIL ELS BASTIONS

   3 de juny del 2012

   50 quilòmetres

   8.000 desnivell acumulat / 3.500 positius

   Temps: 8h44 – 15a posició de la general

 

Primera cursa d’alta muntanya que feia a la meva vida, amb un recorregut preciós que sortia de Nuria i atacava cims com el Balandrau o el Taga. També va ser la primera cursa que vam fer amb el Jesús i el Sergi, els meus companys d’entrenament. Crec que vam sortir molt forts (vam arribar a estar entre els 10 primers) i ho vaig passar malament els primers 30 quilometres, on feies gairebé tot el desnivell positiu. Sempre vam dur bones posicions i vam acabar en una gran 15a plaça, però personalment molt cansat i preocupat de cara a la gran cita andorrana. En contrapartida, córrer amb els amics per aquelles crestes, trepitjant neu i suportant condicions que van anar d’un sol intens a pluja i aiguaneu, va ser una experiència inoblidable. A més, l’organització va ser genial. Crònica

 

  ULTRATRAIL MÍTIC ANDORRA

   6 de juliol del 2012

   112 quilòmetres

   19.400 metres desnivell acumulat / 9.700 positius

   Temps: 28h36 – 41a posició de la general

 

El gran repte de la temporada i un dels més grans de la meva vida. Quan em vaig apuntar 8 mesos abans, em semblava una bogeria. Quan vaig acabar Bastions, pensava que no ho aconseguiria. Però ho vaig fer. El meu únic objectiu era acabar una cursa difícil per la distància, però sobretot pel desnivell positiu, gairebé el mateix que té l’Ultratrail del Montblanc. Vam sortir de nit, se’m va fer de dia a Arinsal i vaig veure paisatges espectaculars. El temps va acompanyar, tot i que es va endurir la segona nit. Vaig fer dos amics, el Dani i el Josep. Vaig anar veient com la gent es retirava. Vaig tenir algun moment complicat, però en línies generals, sempre vaig tenir clar que acabaria. Al final em va dur gairebé 29 hores, vaig arribar a les 3 de la matinada de la segona nit i en una posició força digna, la 41 d’uns 350. La duresa d’aquesta prova queda reflectida en el fet que només la van acabar 133 dels que la van començar. Al final, va ser una alegria inmensa. Crònica

 

   MATAGALLS-MONTSERRAT

   14 de setembre del 2012

   84 quilòmetres

   4.900 metres desnivell acumulat / 2.250 positius

   Temps: 10h17′ – 3a posició de la general

 

El repte que en principi menys m’ilusionava i, potser, el que millor va anar de tots. En aquest cursa tenia diversos avantatges, com el fet que ja era el tercer any que la feia, que sortíem a primera hora i que tornava a córrer amb el Sergi i el Jesús. Això em feia pensar que rebaixaria bastant les 12h50′ de l’any anterior, però el que no em podia esperar era que fossin 2h30′ i que, a més, anèssim tanta estona a la part davantera de la cursa. De fet, el primer (Just Sociats) ens va avançar a la sortida i el Sergi i jo vam ser segons fins pràcticament Vacarisses. Per primer cop em vaig sentir un corredor ‘bo’, ja que la gent ens aplaudia als pobles o als avituallaments. Finalment vam ser els tercers en arribar a la meta de Montserrat i els cinquens pel que fa al temps invertit. A més, tot i l’esforç, vaig acabar força sencer i amb molt bones sensacions.

 

   ULTRATRAIL SERRA DEL MONTSANT

   20 d’octubre del 2012

   91 quilòmetres

   7.200 metres desnivell acumulat / 3.600 positius

   Temps: 11h02′ – 10a posició de la general

 

 

Última cursa de la temporada, a la que em vaig apuntar perquè em venia molt de gust córrer pel Priorat i perquè volia aprofitar la forma que duia de la Matagalls. El bon resultat d’aquesta cursa em va animar a intentar sortir fort i a competir des del principi, tot i que la climatologia era força adversa i, de fet, va caure molta pluja i van retallar uns 9 quilòmetres el recorregut per precaució. La gent va sortir molt forta, però jo vaig tractar de cenyir-me al meu plan i de disfrutar d’un paisatge certament espectacular, sense relaxar-me, però sense tornar-me boig. Cap al quilòmetre 35 ja anava entre els 10 primers i a partir d’aquí la meva posició va anar oscil·lant entre el sisè i el 12è lloc. Al final, al veure’m 10è vaig apretar fins a creuar la meta amb l’alegria d’haver estat entre els millors i d’haver fet un molt bon temps, molt ajustat a les meves millors previsions, en una cursa climatològicament complicada. Ara bé, també és veritat que vaig acabar molt cansat i que em vaig veure un punt (o dos) per sota de la gent que anava per davant. Crònica

 

Aquest és el resum ‘numèric’ de la meva primera temporada amb els ultratrails, tot i que hi ha moltes, moltíssimes sensacions, vivències i entrenaments que no queden reflectits aquí. Molts entrenaments amb el Sergi, el Jesús i el Xevi els diumenges a les 6 del matí, sortides de nit, amb fred, plovent o amb una calor asfixiant. Molts consells de la gent que en sap, dels amics d’Evasion Running o del Joan, molts somnis a l’horitzó, moltes alegries, però també moments de dubte, de cansament i de sentir molta gent preguntant-te perquè? Un dia vull fer un post més extens sobre aquest ‘perquè’, però és una resposta molt complexa i a la vegada molt senzilla. Perquè em fa sentir bé i perquè hi ha sensacions úniques com córrer per una cresta espectacular del Ripollès trepitjant neu, sentir una gralla a les 3 del matí al cim del Comapedrosa, pujar a Montserrat a les dues del matí, veure Sitges des del mirador de l’Aiguadolç després de fer 100 quilòmetres o córrer plovent per les muntanyes i els pobles del Priorat… Sensacions per les quals val la pena fer centenars de quilòmetres.     

 

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s